PREZI: NORMATIVITZACIÓ I NORMATIVA
http://prezi.com/fqkfd5y5_t6f/edit/#68_18082097
Història del procés de normalització i normativització
La normalització lingüística
consisteix en fer normal l’ús d’una llengua en el territori que li és propi.
Per a aconseguir això, s’ha de passar per un procés d’estandardització o
normativització, perquè tota llengua necessita d’un estàndard, és a dir, d’una
varietat neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt.
Així, doncs, el concepte de
normativització fa referència al procés d’establiment de normes lingüístiques
que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la
comunicació. Perquè una llengua estiga normativitzada ha de comptar amb una
ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu, o diccionari de
la llengua.
Les diferents comunitats
lingüístiques solen disposar d’algun tipus d’entitat encarregada de vetllar
perquè el model de llengua normativa siga l’adequat, tenint en compte els
canvis en el llenguatge col·loquial, els avenços tècnics i científics, etc. El
model, doncs, s’ha d’anar actualitzant i adaptant a les necessitats de cada
moment. En el cas de la nostra llengua, actualment qui fixa aquest estàndard és
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
D'altra banda, cal dir que,
davant les pressions que poden sofrir les llengües i, en especial, les llengües
minoritzades, els parlants poden respondre amb actituds de lleialtat
lingüística. Uriel Weinreich, autor a qui es deu el concepte, el definix com:
«un principi en nom del qual les persones s'ajunten amb els seus companys de
parla conscientment i explícitament per tal de resistir canvis tant en les
funcions de la seua llengua (com a resultat d'un canvi de llengua) com de l'estructura
o el vocabulari (com a conseqüència d’interferències)».
No hay comentarios:
Publicar un comentario