CONCEPTES TEÓRICS

Llengües minoritàries i llengües minoritzades.

Llengües minoritàries: Són aquelles que resulten de fixar un criteri  quantitatiu. Diem que una llengua és minoritària quan té un escàs nombre de parlants. La xifra, a partir de la qual una llengua es pot considerar minoritària, pot variar segons criteris. A la terra hi ha aproximadament més de tres mil (3.000)  llengües i cinc mil milions (5.000.000.000) de persones, la qual cosa dóna una mitja d’un milió sis-centes mil (1.600.000) parlants per cada llengua. Només quinze llengües són parlades per més de 50 milions de persones, entre les quals sumen més de la meitat de la població mundial. Dins d’Europa es consideren minoritàries llengües com el suec i el búlgar (8 milions), el català (7 milions), el danès (6 milions), el noruec i el finès (4 milions), l’albanès i l’eslovac (3 milions) etc.

Llengües minoritzades: Són aquelles que pateixen una interposició d’una  altra llengua i suporten un procés de retrocés. Tots els seus parlants es veuen  obligats a usar un bilingüisme. Exemples de llengües minoritzades són el bretó, gal·lès, occità, català, èuscar, sard, etc. Pot haver llengües que no siguen minoritàries i siguen minoritzades (per exemple el castellà a Puerto Rico o el de l’alemany a Alsàcia, el francès a Canadà, el gallec a Galícia, etc.) Així com també pot haver llengües minoritàries que al seu estat no són minoritzades com el suec, l’albanès, etc.

Els parlants normals (no els altíssims executius, els diplomàtics i els catedràtics), els qui treballen cada dia a peu pla i surten de casa, pugen al metro, arriben a l’oficina i, si de cas, estiuegen en un apartament de la costa (tercera línia de mar) a vuitanta quilòmetres de casa seua, aquests no somnien milions; i tenen prou sort si poden comptar amb els dits de les mans el grapat d’unes bones amistats que fan la vida agradosa. Cal veure-hi clar: si hom necessita una altra llengua, ja l’aprendrà de grat i sense complexos; i el que no es pot fer (perquè no és ètic) és valorar les llengües de més a menys a causa del nombre dels seus parlants: una llengua és el patrimoni d’un poble, és part dels seus senyals d’identitat, les estadístiques no hi tenen res a dir, res a veure.