Contacte de llengües: Bilingüisme, diglòssia i substitució lingüística:
La sociolingüística defineix la diglòssia com el fenomen segons el qual els parlants que coneixen dues llengües tendeixen a especialitzar-ne l'ús lingüístic.
La varietat A és la llengua de prestigi (alta), utilitzada en l'aprenentatge i en la producció literària, i la varietat B (baixa) s'aprèn per transmissió familiar i s'utilitza en situacions col·loquials.
Cal diferenciar entre el bilingüisme, fet individual, i la diglòssia que té caràcter social. Es poden distingir quatre situacions:
1. Diglòssia i bilingüisme: els membres d'una societat saben expressarse en dues llengües (A/B) i les empren en situacions diferents.
2. Diglòssia sense bilingüisme: en una societat una classe social, generalment la dominant, parla una llengua que només coneixen els individus d'aquest grup.
3. Bilingüisme sense diglòssia: en una societat els individus aprenen voluntàriament una segona llengua que no influeix en els usos de la pròpia.
4. Ni bilingüisme ni diglòssia: es produeix en comunitats monolingües. Parlem de conflicte lingüístic quan les dues llengües en contacte competeixen entre elles i una domina a l'altra. Aquesta situació es resolt amb la
substitució lingüística (la llengua forastera substitueix la pròpia) o amb la normalització lingüística (cohesió de la comunitat lingüística).
Els objectius de la normalització són:
- Augmentar el nombre de parlants i la freqüència d'ús de la llengua.
- Normativitzar la llengua i ocupar tots el àmbits d'ús.
No hay comentarios:
Publicar un comentario