NOTÍCIA DOMINI DEL MESTRE D'UNA LLENGUA

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120313/54267514901/mestres-millors-llengua.html

La Generalitat vol exigir un mínim d'un sis a les proves de castellà i català de selectivitat per poder estudiar Educació

Els nous criteris de selecció i filtre entrarien en vigor el setembre del 2013. Encara que s'ha plantejat una mesura semblant amb l'anglès, hi ha falta d'acord | Millor atenció als alumnes, recursos i estabilitat, els altres fronts de l'educació.

Els futurs mestres hauran de ser millors en llengua. Aquest és l'objectiu que s'ha marcat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i que comparteixen diversos degans de les facultats de formació del professorat a Catalunya. El departament que dirigeix Rigau i la Secretaria d'Universitats i Recerca volen introduir requisits extres als estudiants que cursin Educació Primària, i una de les propostes és exigir un mínim de sis punts en els exàmens de selectivitat de llengua castellana i llengua catalana. Ahir a la tarda, els degans de les nou facultats d'Educació es van reunir amb representants del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) per debatre aquest assumpte. L'opinió general entre els degans és que, certament, el nivell de llengua dels estudiants que entren a Magisteri ha de ser més alt i que cal actuar. Ara bé, discrepen sobre quina és la fórmula més adequada per aconseguir-ho. Uns coincideixen amb Rigau i aposten per exigir una nota mínima per accedir a aquesta carrera. D'altres plantegen dubtes sobre els efectes de la mesura i prefereixen matisar l'enfocament. Sigui com sigui, els degans van advocar ahir per continuar madurant el tema i reprendre les reunions des-prés de Setmana Santa. Ensenyament i Universitats s'han proposat que el curs 2013-2014 aquests requisits extres ja siguin efectius, és a dir, que els estudiants que facin la selectivitat el juny del 2013 i vulguin accedir a Educació Primària hauran de reforçar el seu domini de la llengua, tant si els demanen un sis de nota mínima com si s'opta per una altra solució.

El mestre resulta clau per al progrés de l'alumne. L'aclamat sistema educatiu finlandès, per exemple, destaca pel seu extraordinari procés de selecció i formació de docents, on la professió de mestre té un gran prestigi social. En aquest sentit, Rigau s'inclina per endurir els criteris de selecció del professorat, que entrin els millors. L'ensenyament de les llengües i de les matemàtiques

és crucial, coincideixen els docents. Ensenyament ha centrat precisament el seu pla de millo-ra en la lectura, ja que suposa

la base de tot el coneixement. Tanmateix, un 22% dels estudiants de primària a Catalunya passa a secundària sense entendre bé el que llegeix. I és per això que Rigau aposta per demanar més als futurs docents, entre altres qüestions.

"Sembla lògic que les persones que hagin de formar els alumnes tinguin un bon domini de la llengua; seria positiu introduir algun filtre en la selecció d'estudiants de Magisteri", assenyala Climent Giné, degà de la facultat d'Educació de Blanquerna-URL. L'accés al grau d'Educació Primària funciona igual que amb les altres carreres: hi ha una sèrie de places que s'omplen en funció de la nota d'accés dels aspirants. Aquesta nota s'obté mitjançant la ponderació dels resultats de selectivitat (40%) i l'expedient de batxillerat (60%). Això per als alumnes que vénen directament de batxillerat; per als que vénen d'FP -a Magisteri, molts estudiants hi arriben per aquesta via- la nota d'accés és la mitjana del cicle de grau superior cursat -si volen pujar nota sí que han de superar alguns exàmens de selectivitat-. Al final, la nota de tall la marca l'estudiant que ha aconseguit entrar amb la puntuació més baixa. Per exemple, aquest curs, la nota de tall a la facultat de Formació del Professorat de la UB va ser de 8,3 sobre 14 a Educació Primària -la nota mínima amb què algú va aconseguir accedir- i de 8,2 a la UAB -vegeu el gràfic-. Les facultats d'universitats privades estableixen els seus propis criteris de selecció. El que proposa la Generalitat és que, a més de la nota de tall, els aspirants a mestre tinguin més d'un sis en les proves de llengua de la selectivitat. També s'ha plantejat demanar un mínim d'anglès, però sobre aquest punt l'acord és menor.

Un estudi realitzat pel CIC indica que, si s'exigís un set en els exàmens de llengua de selectivitat, les facultats d'Educació es quedarien només amb el 10% dels alumnes actuals, segons fonts dels degans. Això és, que el 90% dels estudiants de Magisteri no va arribar al notable a castellà i català. Si la nota sol·licitada fos de sis, les facultats tampoc no s'omplirien, assenyala aquest estudi.

"Sens dubte que veiem necessari millorar el nivell de llengua dels estudiants d'Educació, però la manera de fer-ho encara no la tenim clara, cal madurar-ho i consensuar una opció sense presses", assenyala Albert Batalla, degà de la facultat de Formació del Professorat de la UB. A les universitats preocupa que uns requisits alts deixin una mica buides les aules.

Amb tot, només hi ha dues maneres d'aplicar una mesura d'aquesta envergadura. Una, que el Ministeri d'Educació, dirigit per José Ignacio Wert, modifiqui els criteris d'accés per a tot Espanya. De moment, Wert no s'ha pronunciat, i això que ha parlat de moltes coses. Una altra opció seria que les facultats establissin en les seves memòries acadèmiques requisits propis. Aquesta és la via que considera la Generalitat.

Ensenyament i Universitats plantegen altres mesures per a la millora de la formació inicial del docent, com la tornada de les quotes per a l'FP, que augmenti el contacte més entre universitat i mestres en actiu o la creació d'una xarxa de centres de referència per fer pràctiques, explicava la setmana passada el secretari del CIC, Claudi Alsina. Albert Batalla apunta a més altres fronts que reforçarien el sistema educatiu: estabilitat normativa, una millora de l'atenció a la diversitat dels alumnes i més recursos.