NORMES DE CASTELLÓ

Normalització lingüística " És aquell procés a través del qual una llengua que ha patit un procés de minorització o que no ha desenvolupat totes les seues potencialitats recupera l’estatus perdut o construeix tots els elements necessaris per constituir un instrument de comunicació, de cultura i de construcció del món apte per a totes les necessitats modernes. El terme fou encunyat per J. V. Aracil". Per seguir llegint, cliqueu ACÍ.

Normativització lingüística:  Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.

Revisar aquests conceptes implica recordar, en principi, la tasca de Pompeu Fabra  POMPEU FABRA

La base perquè a 1932 es pugueren consolidar unes Normes que unificaren criteris i serviren per reforçar la nostra llengua: Les Normes de Castelló.

Però...."normativització és un concepte filològic que tan sols representa un aspecte de la normalització (concepte sociolingüístic), ja que el fet de crear un instrument apte per a tots els usos lingüístics no implica que aquest instrument es faça servir." (tret de Paterols)

NORMES DE CASTELLÓ