Substitució lingüística
Substitució lingüística és un
terme de la sociolingüística que es refereix a un procés al final del qual una
comunitat lingüística acaba passant a formar part d'una altra comunitat
lingüística per l'abandonament de la seva llengua.
L'abandonament de la llengua
pròpia es fa palès en l'aïllament geogràfic progressiu i la regressió
territorial i en la reducció de l'ús de l'idioma en la seva extensió
demogràfica, en la reducció en l'expansió demogràfica i en els seus àmbits
d'ús. Aquesta retracció també es manifesta, i com a conseqüència de la pèrdua
d'àmbits d'ús, en la reducció de la seva variació interna, en la interferència
lingüística unilateral, en la transformació de les normes d'ús lingüístic i en
la pèrdua de valor d'ús i simbòlic per als seus parlants.
Si continua la dinàmica de la
substitució, pot acabar amb la desaparició completa d'una llengua. Aquest pot
ser l'objectiu d'una política lingüística determinada, a través d'una
planificació lingüística.
Per a mesurar l'ús d'una llengua
al llarg de la vida d'una persona, o més sovint a través de diferents
generacions en una comunitat lingüística s'empra l'índex d'assimilació. Aquesta
dada és el percentatge de persones d'una llengua materna determinada que a casa
en parlen més, sovint una altra.
El moment crucial del procés de
substitució lingüística s'esdevé quan una comunitat lingüística torna bilingüe
majoritàriament vers una altra llengua, la mateixa per a tots els seus membres,
a la qual a poc a poc traspassa la seva lleialtat. Aquest traspàs de la lleialtat
pot ser, però, anterior a l'adquisició de la competència en aquesta altra
llengua i ser, doncs, una causa fonamental de la bilingüització i la
substitució. Aquesta bilingüització, però, només afecta la llengua recessiva i
no la dominant o expansiva, de manera que es tracta d'un bilingüisme
unilateral.
Unes altres característiques de
la situació de minorització provocada pel procés de substitució lingüística és
la interposició lingüística i la interferència unilateral i massiva, que afecta
els subsistemes de la llengua. La interposició i la interferència impedeixen
l'actualització de la llengua de manera genuïna i la seva visibilitat per les
altres comunitats lingüístiques.
La substitució lingüística és el
procés contrari al procés de normalització lingüística, i és, doncs,
reversible, parcialment o total. Els processos de normalització lingüística
també són el resultat d'una planificació lingüística i, per tant, conscients i
fruit d'una política lingüística, per a l'aplicació de la qual cal poder polític.
També la mort lingüística és reversible, com ho ha demostrat el cas de
l'hebreu, però calen unes circumstàncies excepcionalment positives, com ho
demostra, en negatiu, el cas irlandès.
La transmissió intergeneracional
de la llengua i la representació social que els parlants tenen del seu idioma
són les principals variables del procés de substitució.
No hay comentarios:
Publicar un comentario