Un dels espais que en especial més m'agraden per a motivar
la lectura i l'escriptura en l'aula és el rogle, ja que és una espai on hi ha
temps per a la lectura de contes que porten de casa, participació dels pares si
volen llegir ...a més en el rogle és on es realitza "el
sapo", que és el moment de solucionar els problemes que hagen sorgit en
l'aula entre companys, quan un xiquet es veja afectat o molest per alguna cosa
que li hagen fet, si en el moment no ha pogut solucionar-ho, en un xicotet paper
escriuria la queixa que té i ho introduiria en el renoc de ceràmica i així
practicaria l'escriptura, després ho llegiria davant de tota la classe i els
implicats en el conflicte ixen al centre del rogle a explicar la seua versió i
intentar arribar per ells mateixos a un acord.
També tenen el seu espai al costat de l'estanteria de
llibres, on hi ha una bústia, que és una caixa on poder ficar cartes o dibuixos
d'amor o donant les gràcies o invitant a sa casa a jugar a un altre company de
classe o a tota la classe, realitzat amb la seua pròpia tipografia de lletra i
al final del dia són repartits.
Les Trobades d’Escoles en Valencià 2013 estan dedicades al gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Els seus missatges reivindicatius, convertits en versos, són l’eix vertebrador de les festes per la llengua que s’estenen de cap a cap de les nostres comarques durant la primavera.
Les Trobades són una veu lúdica i reivindicativa del nostre poble. Del poble que visualitza l’autoestima lingüística i que reclama als responsables institucionals que facen del valencià la llengua pròpia i oficial d’ús habitual per a tots i per a tot. Per aquest motiu el lema de les Trobades 2013 és La veu del teu poble, del poble que acull la Trobada a la teua comarca, dels pobles que participen en la teua Trobada.
La veu del teu pobleés la veu dels milers de xiquets, xiquetes, pares, mares, docents i ciutadans, que s’esf.orcen a contracorrent per dur endavant un ensenyament de qualitat; que treballen per posar fil a l’agulla a les greus retallades en educació; que volen canviar l’actual sistema polític i econòmic, amb unes regles de joc que van en contra dels pilars propis d’una societat que ha d’aspirar a ser més honesta, més lliure i més implicada en les decisions col•lectives de futur
L'any passat quan el nostre professor Alexandre Bataller ens va fer la proposta de realitzar la ruta
literària la qual girava entorn al poeta valencià Vicent Andrés Estellés, en un
primer moment, vaig sentir certa curiositat ja que ha estat un poeta present al
llarg de tota la meva vida estudiantil a tots els nivells d’educació. Des de
ben menudeta, durant l’etapa de primària, apareixia el seu nom als llibres de
text, després, durant els cursos de secundaria i batxillerat he tingut que
aprendre un fum de vegades les característiques principals de la seva obra, he
hagut de memoritzar diverses poemes i obres escrits per ell... és a dir, que el
meu contacte amb aquest autor puc dir que ha estat ininterromput al llarg de la
meva carrera acadèmica. I, ha sigut en aquest curs de Magisteri quan he reprès el
seu estudi, però, aquesta vegada d’una manera diferent. Ara, no he tingut que
passar dies i dies estudiant cara el llibre sinó que he conegut més a fons una
de les seves obres “El llibre de meravelles” i, a més, de més a prop visitant
molts dels llocs que deixa plasmats als seus poemes i, sobretot, vivint moments
molt significatius per a mi que mai oblidaré. Dic aquestes paraules perquè
gràcies a Vicent Andrés Estellés.
El dia que Alexandre ens va explicar tot allò que anàrem a
visitar i fer al llarg de la ruta literària, i en el moment en el qual vaig
sentir “anirem a visitar el cementeri de Paterna per tal de veure en primera
persona una de la temàtica que tracta Vicent Andrés Estellés en els seus
poemes, la postguerra i els afusellaments que tingueren lloc en ella”, un
calfred em va recórrer tot el meu cos.
Com a futurs mestres hem de valorar allò que tenim de
patrimoni cultural per que és una ferramenta única per lluitar lliurement amb
la ignorància, les presses, les queixes pel no res, la apatia i la
des-motivació. Eixa passió se'ns oblida a tots i ha de vindre algú per
obrir-nos els ulls als tresors històrics dels racons de la nostra ciutat i la
nostra terra. Des del tramvia de Vicent Andrés Estellés fins el Portal de la
Valldigna o el Tribunal de les Aigües. És “normal”, vivim depresa, però, estareu d´acord amb mi, en que no
hauria de ser-ho. Especials m'han resultat els moments quan de la mà d'una companya vaig cantar M'aclame a Tu.
El repensar en la qüestió dels fòrums que es com varem treballar amb Bataller com una forma de
llevar-nos pressió acadèmica que és avorrida i aplanadora de ments i
aprofitar-la com una oportunitat de trobada i conversa entre nosaltres. Tot un
plaer, i "açò no acaba ací"...
Treball en grup, feina difícil? Sí, però a la fi,un vehicle
als nostres camins. Camins
d´esforç que no és tant si pensem en la nostra tasca de
il·lusió i responsabilitat front l´educació.
L’increment de la ràtio escolar o la reducció del professorat als centres, tot en perjudici de l’educació primària, “que és el que hauriem de reforçar per millorar la qualitat de l’ensenyament”, assenyalava. La “Llei Wert”, explicava el Secretari d’Educació dels Socialistes, “parteix de què les desigualtats són d’origen i que hi ha que encaminar-les adequadament, i això suposa trencar el concepte de l’educació com un instrument per a afavorir cohesió social, ells l’entenen com un element de reproducció de les situacions socials d’origen”, advertia.
Pel que fa a la introducció de revàlides que contempla la llei LOMQUE, va explicar que l’alumne que no supere esta prova a 4t d’ESO se n’anirà a sa casa sense el graduat escolar, tot i tenir aprovades totes les assignatures del curs. Quant a l’ensenyament de religió, “ens volen fer tornar als 60, amb mesures preses d’acord amb la Conferència d’Episcopal, inquieta pel descens d’alumnes que escullen estudiar religió”.
L’avantprojecte de la 'Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa' (LOMQE) és l'esborrany de modificació d’una llei – malaltissa, dogmàtica i desigual - que, en cas d’aplicar-se, suposaria la fi de la immersió lingüística, ja tocada de mort pel tribunal constitucional espanyol, així com la degradació del “català” a “matèria d’especialitat”, relegant-la així a tercera llengua per darrere del castellà i l’anglès ja que, la nostra llengua, deixaria de ser d'obligada docència i un requisit no avaluable al passar de ser troncal a ser optativa.
Cal que la població sàpiga que la immersió lingüística ha sigut l'únic èxit palpable que ha tingut la mal anomenada transició espanyola. Va ser creada l'any 1985 i no és cap sorpresa dir que un català del Principat nascut a partir dels 80 domina perfectament dos idiomes i es defensa en una tercera. En canvi al País Valencià, sense aquesta eina enriquidora, s'ha vist com el català ha esdevingut la llengua minoritzada i, fins i tot, menystinguda. També cal recordar que: mentre al Principat 20 famílies demanaven escolarització en castellà (0,001% de l'alumnat) .
NO A LA LLEI WERT, NO A LES RETALLADES, NO A l’ACOMIADAMENT DEL PROFESSORAT. PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, LAICA, DE QUALITAT I EN VALENCIÀ.
L'expressió oral és una habilitat que es pot exercir en diferents formes de comunicació que cal distinguir per a una correcta aplicació didàctica. Diferenciarem bàsicament dos tipus de comunicacions orals:
La COMUNICACIÓ ORALAUTOGESTIONADA (exposició, discurs, conferència,...)
La COMUNICACIÓ ORAL PLURIGESTIONADA (diàleg, entrevista, debat,...)
LES MICROHABILITATS DE L'EXPRESSIÓ ORAL.
Planificar el discurs: seguir un ordre encara que siga mental (autogestió), estructurar les idees, tindre clara la finalitat.
Conduir el discurs: adaptar - se al context, la claretat de les idees, coheréncia, utilització de nexos, suports tecnológics, tindre en compte el destinatari...
Negociar el significat del discurs: adapatació al receptor i bona argumentació, convencer al receptor (plurigestionada). Per exemple, M'antens en Valencià?.
Produir el discurs: utilització de tot l'anterior com base, utilització de nexes,vocalització...
Considerar el aspectes no verbals: gesticulació, adaptació al context, postura, naturalitat...
Fa unes setmanes varem treballar les habilitats lingüístiques comunicatives a l'aula, per grups. L'experiencia va ser molt bona i dinàmica ja que desde la primera sessió es varen agrupar segons la peça del trencaclosques que ens haguera tocat, aixó ens va permetre coneixer i treballar amb altres companys de classe i així coneixer- nos més.
La dinàmica es basaba en que teníem un temps cronometrat per a poder devatre al grup, el tema que nes había tocat, per a després tot el que había escrit el seretari, el portaveu el tenia que expossar davant de la classe. Per així al final poder compartir y debatre les diverses opinions i arguments de cada grup, portant un torn de paraula i reflexionar, portant a cap una visió crítica.
En aquestes sessions varen aprendre diversos jocs de presentació adaptats per a cada cicle i varem classificar la tipología d'exercicis d'expressió oral:
Tècnica:
drames: de forma espontanea els xiquets expressen els seus sentiments, com per exemple, poses música i tenen que dibuixar el que senten en eixe moment i després expossar- ho als companys. Fomentant així la creativitar, imaginació i expressió corporal.
escenificacions: que els alumnes facen un teatre on al final els companys facen una valoració. Els textos poden ser d'elaboració propia, però sempre el llenguatge emprat es fixat previament.
jocs de rols: el joc del judici, cada alumne te un rol: el lladre, el perjudicat, el testig... i cada ú te que expressar la seua part de la història de forma espontànea. Es el conjunt del drama i l'escenificació.
simulacions: entre tots proposar que el xiquests buscaren el trajaecte més curt per arribar al cinema. Es una técnica més sofisticada i complexa, en la que cada alumne asumeix un rol relacionat amb la seua activitat i els seus interessos. Sempra documentació externa per a argumentar e informar.
